Geografia de Cerdanyola

per Miquel Sánchez



Situació del municipi

El terme de Cerdanyola compte avui, després de la segregació d’una part de Badia del Vallès (0,626 Km2), amb una superfície de 31,084 Km2.

Des del segle X forma part de la comarca històrica del Vallès i ara, amb l’actual divisió territorial de Catalunya, pertany a la comarca del Vallès Occidental, amb capital a Sabadell i Terrassa.

Les afrontacions de Cerdanyola són les següents: A llevant, amb Ripollet i Montcada. A migdia, amb Barcelona i Sant Cugat. A ponent, amb Sant Cugat. I a tramuntana, amb Sant Quirze, Sabadell, Badia i Barberà.

Geològicament, el terme podria ser dividit en dues meitats quasi iguals. La de migdia, del Riu Major avall, correspon a la Serra de Collserola; i la de tramuntana, per damunt del Riu Major, correspon al Pla del Vallès i arriba fins a la Serra de Galliners.

El nucli urbà principal es troba al Pla i altres nuclis dispersos es troben al Collserola (Montflorit i Can Cerdà) i a Galliners (Terranova, Bellaterra i Turó de Sant Pau).


Toponímia de Cerdanyola

El nom oficial del terme és Cerdanyola del Vallès. Històricament, des del segle X està documentat el terme com Cerdanyola. Tanmateix, entre els segles XVI i XX, el topònim ha estat castellanitzat en diferents formes con Serdanyola, Sardanyola, Cerdañola i Sardañola. Modernament, al segle XX, en dues ocasions, seguint Pau Vila, se li ha afegit el determinatiu geogràfic “del Vallès”, sempre aliè a la gent de Cerdanyola.

Altres topònims locals són els següents:

a) Serres: Serra de Collserola, Serra de Galliners.
b) Rius i torrents: Riu Sec, Riu Major, torrent dels Gorgs, torrent de Valldaura, torrent d’en Fotja, torrent de Sant Iscle.
c) Barris: Baix, Dalt, Cordelles, Serraperera, Antolí, Montflorit, Turonet, Fontetes, Banús, Can Cerdà, Terranova, Bellaterra.
d) Edificis històrics: Castell de Sant Marçal, Església de Sant Martí de Cerdanyola, Església de Sant Iscle de les Feixes, Ermita de la Verge de Feixes, Església Vella.
e) Masies: Can Fatjó del Molí, Ca n’Altimira, Can Xarau, Can Serraparera, Can Cordelles, Can Canaletes, Can Catà, Can Cerdà, Can Coll, Can Codonyers, Can Fatjó dels Xiprers, Can Fatjó dels Aurons, Can Miró, Can Planes.

El relleu de Cerdanyola

La Serra de Collserola s’orienta al terme de Cerdanyola amb sis carenes i cinc vessants que davallen de migdia a nord. Les elevacions van en sentit ascendent des dels 138 m del turó de Ca n’Oliver al nord fins els 429 m del turó de Magarola a migdia.

Les serres de na Joana, d’en Llegat i de la Ventosa separen les vessants del Riu Tapioles (partió entre Montcada i Cerdanyola) i la del torrent de Sant Iscle. Presenta com accidents importants el turó d’en Gras (281 m) i el coll de la Ventosa.

La serra d’en Ferrer separa la segona vessant (Sant Iscle) de la tercera (Fotja). El principal turó és el d’en Fotja (349 m).

Les serres d’en Masriera, d’en Fotja i d’en Gatell Gran separen la tercera vessant (Fotja) de la quarta (Valldaura). Turons principals: d’en Parres (120 m), Masriera (181 m), Montcerdà (245 m), de l?ermità (295 m), Gatell (290 m), Valldaura (422 m) i Magarola (429 m).

Les serres de Sant Medir, de Sant Adjutori, de Can Coll i de Can Castelló separen la quarta vessant (Valldaura) de la cinquena (Sant Medir-Sant Adjutori). Els turons dominants, que fan de partió entre Cerdanyola i Sant Cugat, són els de Sant Medir (351 m), Gausac (261 m) i Sant Adjutori (266 m).

La Serra de Galliners és una serra força planera i amb elevacions entre els 175 i els 285 m. la qual s’estén entre els termes de Cerdanyola, Sant Cugat, Sant Quirze, Rubí i les Fonts de Terrassa. A Cerdanyola va des de Can Fatjó dels Xiprers a migdia fins el turó de Sant Pau al nord; i des de la Universitat Autònoma (la Betzuca, Can Domènec, Can Miró i Can Magrans) a llevant fins el turó de Can Camps (antiga Guàrdia de Mataric), partió de Sant Cugat, Sant Quirze i Cerdanyola.


La xarxa hidrogràfica

El terme de Cerdanyola està solcat per diversos rius, rieres, torrents i aragalls.

El Riu Sec té una longitud d’11 Km, dels quals 4,5 Km. són en terme de Cerdanyola. Entra per Sant Pau de Riusec, segueix per Badia, la Clota, el Sot de Can Xarau, el barri de Baix, les Fontetes i el Masot. Desguassa al Ripoll en terme de Ripollet.

El Riu Major (també Riera de Sant Cugat) té una longitud de 14 Km. Neix a Sant Cugat, voreja els contraforts del Collserola, i desguassa en el Ripoll al lloc de la Ferreria. Rep les aigües de les rieres i torrenteres de la Serra de Galliners i de la Serra de Collserola.

Entre els torrents que davallen de Galliners cal esmentar els de Ferrussons (Can Magí), Can Fatjó, del Bosc, de Can Costa, del Castell i dels Gorgs.

Entre els que davallen del Collserola cal esmentar els de Tapioles i Valldaura. El de Valldaura rep les aigües de molts altres subsidiaris seus: el de Sant Iscle, el d’en Fotja o de Can Catà i el de Can Güell, Sot de l’Infern, Degotalls i Sot d’en Cuiàs.


El poblament de Cerdanyola

Nombrosos assentaments prehistòrics i antics han deixat palesa la petjada humana en aquestes terres vallesanes, tant a la part de muntanya com a la plana. Ibers i romans han estat presents a les arrels del nostre poblament.

Al segle X sorgeix la Cerdanyola històrica, la comunitat rural amb un agrupament dispers de la gent en forma de masies i cases isolades al llarg i ample del terme.

El Castell de Sant Marçal va exercir el seu domini senyorial damunt la comunitat rural i les esglésies de Sant Martí i Sant Iscle van aplegar la organització religiosa dels pagesos com a parroquians locals. Valldaura, un enclau de la Corona, va gaudir d’una situació diferent. Aquests tres elements constitueixen avui els signes que donen forma a l’escut de Cerdanyola: el lleó dels Marimon, senyors feudals; l’espasa de Sant Martí, organització parroquial i comunal; i les quatre barres catalanes, com a recordatori del lloc de Valldaura.

Una trentena de masies a Sant Martí i una desena a Sant Iscle ha estat el poblament medieval i modern del terme de Cerdanyola. Algunes d’aquestes masies han arriba dempeus fins els nostres dies. Cal destacar-ne avui les de Can Xarau, Can Serraperera, Can Cordelles i Can Fatjó del Molí, entre les del nucli urbà principal.

El nucli urbà, la Cerdanyola-poble, comença a configurar-se al segle XIX. A partir del 1828 es forma el barri de Dalt i a partir de 1845 el de Baix, als voltants dels camins, després carreteres, de Sant Cugat i de Barcelona a Terrassa. A les acaballes de segle, Cerdanyola tenia 300 cases, entre els nuclis urbans i el poblament dispers.

Més tard, entrat el segle XX, amb la irrupció de les idees sobre les ciutats-jardí, sorgeixen altres barris com els de Montflorit i Montcerdà (1920), Cordelles (1923), Antolí (1926) i Bellaterra (1930), Turonet (1942) i Serraperera (1943). La construcció vertical, en forma d’estatges de pisos, s’estén entre els anys 60 i 70: Badia (1973), Bonasort (1964), Fontetes (1964) i Banús (1967). Els habitatges passen de 381 el 1910 a 1121 el 1930, 1383 el 1947, 2157 el 1960 i 6603 el 1970.

La població. Demografia cerdanyolenca

El creixement de la població a Cerdanyola ha estat exponencial a partir de la segona meitat del segle XX:

Any Hab.
1847 319
1860 605
1900 928
1930 3.026
1950 4.007
1960 6.455
1970 19.945
1978 43.111
1997 51.000


Transformacions espacials del terme

Cerdanyola forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona i les diverses organitzacions de la mateixa exerceixen la seva acció damunt del territori local. Diversos equipaments i projectes pendents han canviat i canviaran a curt termini la vella espacialitat rural del municipi de Cerdanyola.

Les vinyes i camps de conreu han desaparegut i en el seu lloc hi ha avui barris d’estatges i zones industrials.

Cal esmentar actuacions com la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès, les Autopistes Barcelona-Terrassa i Montmeló-el Papiol, el Cementiri de Collserola, els polígons d’estatges com Badia (avui municipi independent) i Canaletes (avui barri local) i el Parc de Collserola.