Exiliat en ti (2008)

per Miquel Sánchez
(Englantina d'Or als XXVI Jocs Florals de Lliçà d'Avall 2008)


Grinyola la història dins les runes del temps.
Aquesta terra cansada, de camps
sovint abandonats, s’esquinça en fragments
de la llum que perderen. Oracles criptogràfics
amaguen la veritat de les paraules.
Els que manen, donen ordres en codis aliens
i tot mor cada dia en un camí d’absències.

Visc exiliat en tu, sense fugir fora,
entre pinedes fosques perquè els que manen
entre flames entintades no ens volen.
Diuen que tenim cor de tardor marcida
i que som impurs, amb butlla de claror tèrbola.
No ens volen com som, crit d’alegria
i mar i vent exaltats! Hem de ser –volen:
empenta de milícia imposada
i sermó eixorc d’un discurs sense diàleg.

Visc exiliat en tu i cerco un demà lliure,
duel de llums contraposades, que ens ajudi
a fer el camí per tornar a ser nosaltres.