Reacció i modernitat en la Guerra del Francès
Podem dir que són 330 anys d'invasions franceses de Catalunya els que han transcorregut des del 1496 fins el 1827.
L'animadversió al francès ha estat precedit per molts anys d'invasions i guerres prèvies: els "gascons", sinònim de bandolers i lladres; els "gavatxs" mot despectiu emprat com gentilici; el "castell de Salses", frontera entre Catalunya i França ha estat històricament el símbol de la defensa de la integritat de Catalunya.
A la visió nacionalista espanyola que ha fet de la "Guerra de la Independencia" el símbol de la nova nació espanyola se li ha d'oposar una nova visió de la "Guerra del Francès".
L'espanyolisme ha transformat la guerra en una narració tergiversadora que ha simplificat una realitat complexa. L'Espanya oficiail del XIX proclamava la insurgència davant la invasió, la resistència davant l'ocupació estranguera, l'heroisme, la guerrilla i la proclama encesa, acompanyada de defenses numantines i victòries militar. Un relat simplement patrioter.
La historiografia actual contraresta les narracions falses i manipuladores i retorna l'etapa 1808-14 a la seva dimensió veritable. Amagat sota el davantal patriòtic, hi havia la contestació i la revolta contra l'antic règim, la revolució contra el poder instituït: monarquia, Godoy, mal govern, quintes, impostos, etc.
Si Felip V de Borbó instaura l'Estat espanyol, la guerra contra Napoleó crea la nació espanyola. La revifalla nacionalista catalana no té lloc encara. Els lemes ara són "Deu, Pàtria i Rei".
La implantació d'un rei absolut, Ferran VII, fa que la guerra es tanqui en fals i, com diu el professor FOntana "serà la clau de volta de les 'carlinades' que caracteritzaran el s. XIX".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada