Els signes d'identitat de Cerdanyola

per Miquel Sánchez

Els signes d’identitat de Cerdanyola, com a comunitat mil·lenària, prenen forma i vida a través de diverses manifestacions com les institucionals, les històriques, les paisatgístiques, les humanitàries, les contemporànies i els costums i les tradicions.

Encara, avui dia, hem de recuperar una part de la nostra història i alguns dels nostres signes d’identitat.

Els ciutadans són els que conservem i reemplacem els símbols. Els d’una generació no coincideixen del tot amb els d’una altra. Sabem que, actualment, a través de la globalització i els corrents migratoris, amb més de quaranta nacionalitats diferents presents a la vida local, el mestissatge humà i cultural forma una de les característiques principals de Cerdanyola i d’altres poblacions del rodal barceloní. Tanmateix, Cerdanyola és un poble amb voluntat d’unir passat amb futur. I si tots sabem quin ha estat aquell passat -el llegat que els nostres predecessors ens van deixar-, molt millor sabrem transmetre aquest llegat a les noves generacions.

Estimar el passat i les formes de vida dels pobles! Sentir-nos vius com a poble! Tot això aplegat constitueix la història i, capbussant dins d’aquesta disciplina, trobem els signes d’identitat propis de cada grup o comunitat.

Cerdanyola, vila vallesana, però també vila amb divisòria comuna amb Barcelona. Cerdanyola moderna i transformada, de vegades desconeguda i malmesa, però sempre fidel al seu vell passat vilatà.

Siguem optimistes i continuem treballant, sense defallences per la recuperació i consolidació dels nostres signes d’identitat!

Recollim ara una trentena de signes propis que podrien ser molts més. Encara que en faltin alguns, sí que podem concloure que, els que hi són, són representatius d’aquesta identitat local. També cal dir que els signes d’identitat presenten diferents graus d’importància. Per exemple, un símbol institucional o històric és molt més fort i arrelat que un altre de tipus costumista, paisatgístic o folklòric. El lleó rampant dels Marimon representa els 800 anys que aquesta nissaga feudal va exercir el seu domini i autoritat damunt de la gent i el terme de Cerdanyola o l’escut reial de Valldaura representa els quasi 200 anys que la Corona va posseir la casa reial del mateix nom, mentre que un festival de música, una manifestació artística o un accident geogràfic tenen molta menor importància i arrelament que els altres. Tanmateix, en conjunt, tots manifesten una part identitària de la Cerdanyola actual.



El nom del poble

Cerdanyola (avui, Cerdanyola del Vallès) és el nom del municipi, el nom del nostre poble. Des de l’any 956, el terme i poble de Cerdanyola és conegut per aquest nom:
Primera forma escrita del nom (Cerdaniola, 956)

En els orígens, els primers pobladors donen noms a la seva terra per identificar-la i reconèixer-la entre es pobles veïns. El topònim Cerdanyola serveix per diferenciar-se dels altres com Ripollet, Sant Cugat, Montcada, etc.


El nom del poble és emprat per tots nosaltres per conèixer el nostre origen. Quan diem que “som de Cerdanyola” estem fent una definició identitària de la nostra procedència. El quadre del pintor Togores “El boig de Cerdanyola” ha fet que aquell pagès rudimentari que va cridar l’atenció del món fos conegut, inicialment, a Bèlgica, pel seu lloc d’origen, el poblet de Cerdanyola



Els símbols institucionals

L’escut municipal actual (1983) aplega els símbols que han conformat el terme de Cerdanyola. La normativa exigeix que els escuts municipals es representin amb un quadrat caironat, un rombe.

Escut del municipi de Cerdanyola

Vegem-los:

Sant Martí. És el nom de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola (s. XI), estès, en alguns moments al nom del poble “Sant Martí de Cerdanyola” (s. XVI). A l’escut municipal romanticista, del segle XIX, Sant Martí era representant per la imatge clàssica del sant a cavall repartint un tros de capa a un poble. L’heràldica actual reemplaça les figures pels seus símbols. En aquest cas, Sant Martí és representat per una ferradura o una espasa. En el cas de Cerdanyola, va ser triada l’espasa, la qual ocupa el lloc central de l’escut, el més important.


Imatge de Sant Martí, Imatge de Sant Martí,
a l’altar principal a la creu processional

Els Marimon. Han estat els senyors del terme de Cerdanyola des de l’any 1225 fins les acaballes del segle XIX, amb el castell de Sant Marçal com centre del seu poder local i la cúria del castell com òrgan de govern. Ocupen el segon lloc en importància de l’escut, el quarter de l’esquerra.

Escut dels Marimon

Valldaura. El lloc de Valldaura va ser conegut, en primer lloc, per la fundació del monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura (1150-1169) i després, entre 1294 i 1475, per la casa reial de Valldaura. Aquesta adscripció a la Corona era un enclau dins del terme senyorial dels Marimon. Pel seu caràcter reial, l’escut de Valldaura (les quatre barres catalanes) formen part del quarter de la part dreta de l’escut.

Escut reial del palau de Valldaura

La corona marquesal. És el segon símbol senyorial de l’escut. El senyoriu dels Marimon es va convertir en marquesat l’any 1690.

El lema. Els Trènor va ser la nissaga que va succeir als Marimon, a partir de començaments del segle XX. El seu lema “Facta non verba” va ser incorporat a l’escut municipal, a causa del seu caràcter alliçonador, per l’alcalde Francesc Codoñes.

Un altre símbol de Cerdanyola és la seva bandera, encara que no sigui oficial.

Els símbols històrics

La llarga història de Cerdanyola fa que siguin nombrosos els indrets destacats del terme que gaudeixen d’una representació simbòlica viva i present en el nostre quefer quotidià. En triarem una mostra. Podrien haver-ne molts més. Vegem-los:

El poblat iber de Ca n’Oliver. Del considerable poblament prehistòric i antic de Cerdanyola amb nombrosos pobles de les diferents edats estudiades (pedra, coure, bronze, ferro, etc), triem com més destacat i representatiu el poblat del turó de Ca n’Oliver.
Poblat ibèric de Ca n’Oliver

El castell de Sant Marçal. Encara que l’edifici actual correspongui a una reforma substancial feta a les acaballes del s. XIX per Gaietà Buigas, el vell castell medieval es trobava en el mateix indret i encara es conserven alguns vestigis arquitectònics.

Castell S. Marçal segons gravat s. XVIII Castell reformat el 1895

L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Aquesta església de l’any 995 va ser una important institució medieval que aplegava les masies del terme muntanyenc de les Feixes, dins de la serra de Collserola. Cerdanyola va celebrar el 1995 el mil·lenari de Sant Iscle. Anualment, se celebra l’Aplec de Sant Iscle, el tercer diumenge de novembre.
Ermita de Sant Iscle i casa rectoral

Berenguer de Saltells. Els Saltells van ser una nissaga local que va gaudir de protagonisme econòmic, social i polític dins de Cerdanyola entre 1130 i 1350. El fet més destacat dels Saltells va ser la mort de l’abat de Sant Cugat, Arnau de Biure, a mans del darrer hereu Berenguer de Saltells. Berenguer esdevé en signe de reivindicació de les injustícies comeses pels poderosos contra els més febles en l’ordenament senyorial de l’època.
Escut de Saltells

La masia de Can Fatjó del Molí. El poblament en cases de camp disperses ha estat característic de la Cerdanyola medieval i moderna. Mai va haver cap agrupament urbà. L’any 1300 hi havia un centenar de masies a Cerdanyola i a les acaballes del segle XIX s’havien reduït a 32. La masia de Can Fatjó del Molí i la seva nissaga pairal ha estat una de les més representatives de Cerdanyola. Per la seva situació central dins del terme, per l’arquitectura de la masia, per la participació dels seus hereus a la vida local com jurats i batlles, Can Fatjó ocupa un lloc destacat. Podríem esmentar altres masies importants com Catà, Canaletes, Altimira, Xarau, Banús, Cordelles, Serraperera, Oliver, Coll, Valldaura, Riumajor, Codonyers, Fatjó dels Xiprers, Fatjó dels Aurons, Domènec, etc.
Façana principal de la masia Fatjó del Molí

La Casa de la Vila. Un cop desaparegut el poder institucional del castell a mitjan segle XIX, la vida pública local es va organitzar al voltant de la Casa de la Vila. L’ajuntament actual, de l’any 1920, és el símbol d’aquest poder.
Casa de la Vila (1920)

La segona església de Sant Martí, al Cementiri de Cerdanyola. Construïda el 1595, aquest edifici, obra de l’arquitecte terrassenc Pere Pomès, constitueix un altre dels signes identitaris de la Cerdanyola actual.

Església (vista posterior) Clau de volta sota el cor

La tercera església de Sant Martí de Cerdanyola. Situada al centre actual de Cerdanyola, acaba de celebrar el seu primer centenari (1906-2006). Arquitecte Claudi Duran i Ventosa. La seva façana i, especialment, el campanar, constitueix una de les imatges característiques actuals del poble de Cerdanyola.

La Casa Rectoral, modernista. De l’arquitecte Eduard M. Balcells Buigas (1908). Encara que de construcció sòbria, aquest edifici modernista constitueix una de les poques mostres artístiques d’aquell corrent que resten dempeus dins del terme.

L’ermita Verge de Feixes. La capella de Feixes, també coneguda com ermita de Santa Maria de les Feixes, va ser fundada el segle XIV, encara que l’edifici actual, en estil barroc, és del s. XVIII.

L’aqüeducte de Canaletes. Obra d’enginyeria civil que, erròniament, va ser atribuït parcialment a l’època romana, Es creu que correspon al segle XVIII. Tanmateix, la seva imatge és força coneguda dins del poble. Avui, l’aqüeducte dóna nom a un premi internacional de fotografia.

La fàbrica Uralita. La gran fàbrica d’Uralita es va iniciar l’any 1907 i es va mantenir en actiu fins el 1997. Va ser l’instrument industrial que va possibilitar la conversió de Cerdanyola de vila rural a vila industrial. Tanmateix, a partir de 1973 van fer-se presents els primers problemes de salut dels seus treballadors i alguns veïns propers. Les malalties que produeix l’amiant encara es mantenen vigents en bona part de la població del terme. Després de la Uralita van arribar altres indústries importants com l’Aiscondel, la Riviere, la Joresa avui Epson, etc.


Els símbols paisatgístics
Dins de la geografia local, hi ha alguns indrets i components del terme que s’han convertit en símbol reconegut per la majoria d’habitants que cal recollir ara.

L’Alzina surera de Cordelles. Situada al passeig de Cordelles. Es creu que és bicentenària. Segons el portal “Cerdanyola.info”:

L’alzina de Cordelles pertany a la família de les fagàcies. És un quercus suber, nom científic amb què es coneix l’alzina surera; un arbre de fulla perenne de creixement lent que pot arribar a viure fins a 200 anys i a tenir una alçada de més de 10 metres. S’ha calculat que té més de 150 anys i fa gairabé 15 metres.
Aquest exemplar, amb 15 metres d’alçada, un diàmetre de 4 i uns 150 anys d’edat, és un dels pocs testimonis que queden dels boscos d’alzina que existien a la plana del Vallès fins al gran desenvolupament de l’agricultura

L’alzina de Cordelles és el primer arbre de Cerdanyola i un dels primers de Catalunya declarat Bé d’Interès Local.

El Forat del Vent. Mirador elevat, a 349 m del nivell del mar, que separa els vessants de les Feixes i d’Horta de la serra de Collserola. La visibilitat del mirador és extraordinària. De fàcil accés, és força visitat. Des del seu cim es divisen els Pirineus. El topònim ha gaudit de reconeixement i popularitat dins de Cerdanyola. A més del mirador, s’ha emprat per designar una llibreria, un institut de batxillerat, un equip de futbol sala, un restaurant, un mitjà de publicació local, etc. Sorprèn que un topònim, un indret menor, pugui ser reconegut amb notorietat per bona part de la població, però la sonoritat del nom, el seu caire de punt elevat que permet la visió de l’espai proper i del llunyà l’ha convertit en un signe popular a Cerdanyola.


Els símbols de costums i tradicions

Esmentarem alguns dels més coneguts, encara que ens exposem a l’enuig dels no inclosos. Són nombroses les entitats folklòriques, artístiques, culturals, etc. de Cerdanyola que porten a terme una notable activitat pública de les seves manifestacions com la Germandat de Sant Sebastià (1887), la Creu Roja (1921), Cor els Novells (1955), Coral Cerdanyola (1958), Cims (1960), Penya Flamenca (1972), Comissió de Festes de Sant Martí (1978), Rialles (1981), Divendres Culturals (1982), Colla Gegantera (1982), Hermandad de la Antigua (1989), Hermandad Rociera (19??), Irmandade Galega (1997), Castellers (1998), Amics de les Antiguitats (1998), Associació d’Artistes Plàstics, Coral Collserola (2000), etc. D’entre totes aquestes, escollim una mostra limitada de les que creiem més representatives:

Els Tres Tombs. És el record dels vells oficis de carreters i traginers que van ser vitals durant la mil·lenària etapa camperola del poble de Cerdanyola. Des de fa uns anys, té lloc la festa anual pels carrers de la població, organitzada pels Arriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola.

El ball de gitanes. A través de la Colla de Gitanes (1951) i de l’Esbart Sant Marçal (1979), el nom de Cerdanyola ha estat conegut a Espanya i l’estranger per la seva participació en nombroses mostres artístiques de la seva especialitat.


Colla de Gitanes Esbart S. Marçal Balladora

L’aplec de Sardanes. És un altre dels signes identitaris moderns que ha arrelat a la població i fa que sigui coneguda arreu de Catalunya! L’Agrupació Sardanista, fundada el 1975, té al seu càrrec l’organització anual de l’aplec. El 2009 ha celebrat el 35è aplec anual consecutiu.



Els símbols moderns

Entre les acaballes del règim de Franco i el començament de la democràcia, els polítics locals van fer seus alguns lemes per definir Cerdanyola. Un deia “Cerdanyola, gresol del Vallès”. Un altre: “Cerdanyola, vila universitària i tecnològica”.

Els símbols recents que han passat a donar una imatge parcial o total de Cerdanyola són els següents:

El club d’hoquei sobre patins. El C.H. Cerdanyola és el club degà de l’estat i constitueix l’entitat esportiva més antiga i coneguda de la població. Fundat el 1936, el club es dedica a la pràctica de l’hoquei sobre patins i el patinatge artístic.

La plaça de l’Onze de Setembre. Situada al costat de l’alzina surera de Cordelles, constitueix un dels símbols nacionals catalans.

L’escultura del president Companys. Situada a la plaça de l’Estatut, coneguda popularment com la “plaça de la C”. De l’escultor Salvador Mañosa. L’escultura ha esdevingut en emblema oficial de Cerdanyola

Escultura Emblema

Les columnes d’Alfaro. A la porta d’entrada de la Universitat Autònoma.

La Universitat Autònoma de Cerdanyola. Aquesta institució fa que el nom de Cerdanyola sigui conegut arreu del món. Creada el 1971, es troba en els terrenys de l’antiga Vall Moranta.

El Parc Tecnològic del Vallès. És una altra institució actual que ha dut el nom del poble arreu del món. Creat el 19??, es troba en els terrenys de la masia Fatjó del Molí..

El sincrotó Alba. És una altra institució que excedeix l’àmbit local i que farà que el nom de Cerdanyola sigui conegut lluny d’aquí. El 2008 es troba en fase de construcció.

El Festival de Blues. El 2008 ha celebrat la 21à. edició d’aquest festival que té caràcter d’internacional i que potencia el nom de Cerdanyola per Europa i Amèrica.


El Premi Aqüeducte de Fotografia. És una biennal internacional que el 2008 ha celebrat la 10à. convocatòria i ha dut el nom de Cerdanyola arreu dels països de tot el món. L’entitat organitzadora és l’Afocer, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet fundada el 1968.


Logotip del premi (any 2008) Logotip de l’entitat


Per concloure, cal dir que aquest article és la primera aproximació als signes d’identitat de Cerdanyola, la qual anirà millorant-se a mida que s’aportin noves idees. Està, doncs, obert a propostes, esmenes i noves aportacions.