per Miquel Sánchez
(Treball presentat a la Comissió del Nomenclàtor de l'Ajuntament de Cerdanyola per decidir el nom d'un nou barri del municipi)
1) Definició del territori
Plana situada a cavall dels rius Sec i Ripoll, amb certa elevació sobre la llera d’ambdós rius.
Territori que des del segle X, quan es vertebra el comtat de Barcelona, ha format part dels termes de Ripollet i Cerdanyola, amb delimitacions termenals confoses i modificades en funció de la història.
Diversos masos han posseït una part d’aquest territori:
De Cerdanyola: mas Saltells Jussà (s. XIV), després Cordelles (s. XVII), mas Farigola (s. XIII) i mas Mitjans (s. XVI)
De Ripollet: mas Tiana de la Riba (s. XIV), mas Pallarés
Eix viari a cavall dels rius Sec i Ripoll:
Camí ral de Barcelona a Sabadell (actual N-150)
Via fèrria de Barcelona a Saragossa
Economia agrícola fins inicis del segle XX i industrial des de 1920:
Bòbila Padró
Fàbrica inicial d’Uralita (1907)
Farinera Germans Ribas
Ampliació de la fàbrica Uralita (B-22: 1963)
6. Conversió d’una part del territori en residencial: el Masot, la Gran Via, el
Gurugu, Can Tiana i ara la ex fàbrica d’Uralita.
2) Els límits termenals entre Ripollet i Cerdanyola
En aquests indrets de frontera, el més important a l’època medieval no era saber de quin terme eren, sinó quants diners i a qui havien de pagar: podia ser a la Corona, al senyor del castell de Cerdanyola, al monestir de Sant Cugat o a qualsevol altre senyor amb drets propis.
El torrent de la Beguda de Can Tiana va fer de límit entre ambdós termes des del segle X fins el conflicte de 1930.
Per diversos acords, sentències i actes de concòrdia entre les autoritats locals i provincials, la nova divisòria termenal entre Cerdanyola i Ripollet es va decidir que passés per l’eix dels carrers següents: carretera de Barcelona, carrer de l’Estació, carrer Verge de Montserrat i carrer de la Concòrdia. És l’actual.
3) Els noms històrics d’aquests territori
L’objectiu d’aquest treball es mostrar els diferents noms històrics d’aquesta part del territori i explicar les raons per la tria de dos d’ells.
Els noms amb que la gent de Cerdanyola i de Ripollet establerta en aquesta part del territori han estat els següents:
Els més antics:
Arcanova (s. XI-XIV)
Mata (s. XI)
Mas Tiana, també mas Tiana de la Riba (s. XIV-XX)
La Farigola, casa de la Farigola, hostal de la Farigola (s. XIII-XX)
Mas Tries (s. XVI)
Segle XX:
Lloc i font d’Adam i Eva
Bosc Tancat, també Bosc Tancat de Cordelles
El Masot
El Gurugú, per reminiscències de l’indret marroquí on va haver una sagnant batalla.
El Prat de la Riba, pel polític
Els Quatre Cantons,
La bòbila Padró
La Farinera
La fàbrica Uralita
La Sibèria
Polisur (zona industrial)
D’aquesta quinzena de noms, s’han triat com més ajustats a la història els d’Arcanova i la Farigola.
3.1) El lloc d’Arcanova (s. XI-XIV)
Arcanova ha estat el nom utilitzat pels pagesos de Ripollet i Cerdanyola per anomenar, entre 1047 i 1397, el territori comprés entre els rius Ripoll i Sec.
Territori que va des de l’aiguabarreig d’ambdós rius (avui, el Masot) per llevant fins la confluència dels termes de Ripollet, Barberà i Ripollet (avui Polisur i cruïlla d’autopistes) per ponent.
Aquest lloc és una terra plana amb certa elevació damunt les ribes dels dos rius que la voregen. Aquesta planura era un prat alterós, ric en herbes i terres de pastura, també terres de conreus, boscos i aigües. Per la banda del Ripoll, aquesta elevació la presidia las masia de Can Tiana de la Riba (riba = marge, cinglera). També, l’elevació va ser batejada al segle XX popularment amb el nom del Gurugú.
La paraula Arcanova no té una interpretació clara. Una de les més acceptades és que “arca nova” indica un origen anterior al poblament medieval de la contrada. S’ha pensat que Arcanova podia ser un lloc antic, romà o iber, caracteritzat per alguna construcció en pedra (jaciment bòbila Padró: enterraments neolítics).
Des del segle XI, l’indret situat damunt les terres planeres situades entre els rius Sec i Ripoll, va ser anomenat lloc d’Arcanova.[1]
Sovint, s’ha pensat que, per la morfologia del topònim (“Arca nova”), el nom podria tenir un origen anterior al poblament medieval de la contrada.
Arcanova podia ser un lloc antic, probablement del poblament romà o iber, caracteritzat per alguna construcció en pedra, be com a residència o com a necròpoli.[2]
Han estat documentats uns enterraments neolítics, dels pobles dits de “la cultura dels sepulcres de fossa”, situats dins de les terres de la bòbila Padró, al carrer dit avui de la Concòrdia, entre els termes de Cerdanyola i Ripollet.
Una de les troballes arqueològiques d’aquell jaciment va ser un collaret de cal·laïta, que es mostra com una de les joies neolítiques importants al Museu d’Arqueologia de Barcelona.[3]
A la part més elevada es va bastir el mas Arcanova (1047), que es va dir mas Tiana de la Riba quan la família Tiana, de Sant Iscle va fer-se’n amb ell a partir del 1426. Aquest fet va fer que el lloc canviés de nom. Va ser el final del nom Arcanova i el lloc va passar, de dir-se Arcanova, a Tiana i Tiana de la Riba.
El nom Arcanova és perdut avui dia i recuperar-lo podria ser una bona tasca de reconeixement vers tots aquells cerdanyolencs que, al llarg de quasi quatre-cents anys, el van fer seu per anomenar l’indret.
3.2) El lloc de la Farigola (s. XIII-XX)[4]
La primera vegada que fou conegut aquest topònim a Cerdanyola va ser l’any 1239.
Va ser quan Joan de Magarova reconeixia tenir l’honor de Ferigola i el mas d’Escorça. No hi ha més dades al document que permetin relacionar-lo amb la Farigola del segle XVI, però el cert és que el mas d’Escorça, de difícil atribució, ha estat relacionat per Agustí Palau Codonyers amb el mas de Can Mitjans, immediat al mas Farigola i amb terres frontereres. Podria ser-ho.
Damunt d’un territori que, fins l’any 1350, havia format part de la possessió de la casa de Saltells (posterior mas Cordelles) es va constituir el segle XV el mas de Farigola.
El primer testimoni significatiu de l’existència del mas de la Farigola va ser l’any 1402, canviada posteriorment a casa i hostal de la Farigola (any 1546). Tenia adscrit també una altre petit mas, dit mas Tries, el qual es trobava enrunat aquells anys i les seves terres havien estat afegides al mas Farigola. El propietari era Joan Ramon de la Farigola.
El mas antic era característic dels segles XV-XVI, amb finestrals gòtics, teulada a dues pendents, barbacana i portal d’entrada a punt rodó.[5]
Les afrontacions de la Farigola eren les següents:
Per llevant amb el riu Sec;
per migdia amb el mas Bernardí (actual Cordelles);
per ponent amb el camí a Barberà;
i per tramuntana amb el mas Borrell (posterior Can Mitjans).
El cognom Farigola es va mantenir viu, com el nom de la casa, al llarg de cinc segles:
Bernat de Ferigola (1291)
Jaume de Ferigola, batlle (1292)
Pere de Ferigola )1300-06)
Berenguer de Ferigola (1307)
Bartomeu Ferigola (1406)
Joan Ferigola (1425-39)
Joan Ramon de la Farigola (1500-60)
Antic Ramon de la Farigola (1546)
Ramon de la Farigola (1610)
Ramon de la Farigola (1669)
Ramon de la Ferigola (1781)
Pere Pallarès de la Frigola (1796)
El mas Farigola (de Cerdanyola) estava situat a peu de la carretera N-150, Barcelona-Terrassa, banda esquerra, al punt quilomètric 6,500 (Jaume Mimó). El propietari del mas l’any 1781 era Ramon de la Ferigola. L’any 1796 s’anomenava la Farigola d’en Viver i el propietari era Pere Pallarès de la Frigola. Davant seu, hi havia el mas Pallarès, de Barberà (1731).
Segons documentació consultada per Palau Codonyers, al llarg del segle XIX el mas va passar dels Viver als Riera-Constanzó i, posteriorment, als germans Segura Viudas, de les caves d’aquell nom.
La fi del mas de la Farigola va arribar l’any 1967:
de resultes de la construcció de la fàbrica Riviere (1967),
de l’autopista Barcelona-Terrassa (1972-75),
i del centre comercial Baricentre (1978).
Va ser enrunat i va desaparèixer de la vida local, perdent-se fins i tot el topònim.
El territori adscrit al lloc i mas de la Farigola afrontava amb:
la carretera de Barcelona a Terrassa (per llevant),
les terres de Can Tiana (a migdia),
els masos Cordelles i Mitjans i el riu Sec (per ponent)
i el terme de Barberà (per tramuntana).
En aquest territori avui hi ha el Bosc Tancat (part), l’indret d’Adam i Eva, la zona industrial Polisur i els estatges bastits on va haver, entre 1963-97, la fàbrica de plaques d’Uralita (el bloc 22).
Per totes aquestes raons exposades, el nom La Farigola és un nom adient per designar l’espai on hi ha els estatges edificats entre la via fèrria i la carretera N-150.
1) Definició del territori
Plana situada a cavall dels rius Sec i Ripoll, amb certa elevació sobre la llera d’ambdós rius.
Territori que des del segle X, quan es vertebra el comtat de Barcelona, ha format part dels termes de Ripollet i Cerdanyola, amb delimitacions termenals confoses i modificades en funció de la història.
Diversos masos han posseït una part d’aquest territori:
De Cerdanyola: mas Saltells Jussà (s. XIV), després Cordelles (s. XVII), mas Farigola (s. XIII) i mas Mitjans (s. XVI)
De Ripollet: mas Tiana de la Riba (s. XIV), mas Pallarés
Eix viari a cavall dels rius Sec i Ripoll:
Camí ral de Barcelona a Sabadell (actual N-150)
Via fèrria de Barcelona a Saragossa
Economia agrícola fins inicis del segle XX i industrial des de 1920:
Bòbila Padró
Fàbrica inicial d’Uralita (1907)
Farinera Germans Ribas
Ampliació de la fàbrica Uralita (B-22: 1963)
6. Conversió d’una part del territori en residencial: el Masot, la Gran Via, el
Gurugu, Can Tiana i ara la ex fàbrica d’Uralita.
2) Els límits termenals entre Ripollet i Cerdanyola
En aquests indrets de frontera, el més important a l’època medieval no era saber de quin terme eren, sinó quants diners i a qui havien de pagar: podia ser a la Corona, al senyor del castell de Cerdanyola, al monestir de Sant Cugat o a qualsevol altre senyor amb drets propis.
El torrent de la Beguda de Can Tiana va fer de límit entre ambdós termes des del segle X fins el conflicte de 1930.
Per diversos acords, sentències i actes de concòrdia entre les autoritats locals i provincials, la nova divisòria termenal entre Cerdanyola i Ripollet es va decidir que passés per l’eix dels carrers següents: carretera de Barcelona, carrer de l’Estació, carrer Verge de Montserrat i carrer de la Concòrdia. És l’actual.
3) Els noms històrics d’aquests territori
L’objectiu d’aquest treball es mostrar els diferents noms històrics d’aquesta part del territori i explicar les raons per la tria de dos d’ells.
Els noms amb que la gent de Cerdanyola i de Ripollet establerta en aquesta part del territori han estat els següents:
Els més antics:
Arcanova (s. XI-XIV)
Mata (s. XI)
Mas Tiana, també mas Tiana de la Riba (s. XIV-XX)
La Farigola, casa de la Farigola, hostal de la Farigola (s. XIII-XX)
Mas Tries (s. XVI)
Segle XX:
Lloc i font d’Adam i Eva
Bosc Tancat, també Bosc Tancat de Cordelles
El Masot
El Gurugú, per reminiscències de l’indret marroquí on va haver una sagnant batalla.
El Prat de la Riba, pel polític
Els Quatre Cantons,
La bòbila Padró
La Farinera
La fàbrica Uralita
La Sibèria
Polisur (zona industrial)
D’aquesta quinzena de noms, s’han triat com més ajustats a la història els d’Arcanova i la Farigola.
3.1) El lloc d’Arcanova (s. XI-XIV)
Arcanova ha estat el nom utilitzat pels pagesos de Ripollet i Cerdanyola per anomenar, entre 1047 i 1397, el territori comprés entre els rius Ripoll i Sec.
Territori que va des de l’aiguabarreig d’ambdós rius (avui, el Masot) per llevant fins la confluència dels termes de Ripollet, Barberà i Ripollet (avui Polisur i cruïlla d’autopistes) per ponent.
Aquest lloc és una terra plana amb certa elevació damunt les ribes dels dos rius que la voregen. Aquesta planura era un prat alterós, ric en herbes i terres de pastura, també terres de conreus, boscos i aigües. Per la banda del Ripoll, aquesta elevació la presidia las masia de Can Tiana de la Riba (riba = marge, cinglera). També, l’elevació va ser batejada al segle XX popularment amb el nom del Gurugú.
La paraula Arcanova no té una interpretació clara. Una de les més acceptades és que “arca nova” indica un origen anterior al poblament medieval de la contrada. S’ha pensat que Arcanova podia ser un lloc antic, romà o iber, caracteritzat per alguna construcció en pedra (jaciment bòbila Padró: enterraments neolítics).
Des del segle XI, l’indret situat damunt les terres planeres situades entre els rius Sec i Ripoll, va ser anomenat lloc d’Arcanova.[1]
Sovint, s’ha pensat que, per la morfologia del topònim (“Arca nova”), el nom podria tenir un origen anterior al poblament medieval de la contrada.
Arcanova podia ser un lloc antic, probablement del poblament romà o iber, caracteritzat per alguna construcció en pedra, be com a residència o com a necròpoli.[2]
Han estat documentats uns enterraments neolítics, dels pobles dits de “la cultura dels sepulcres de fossa”, situats dins de les terres de la bòbila Padró, al carrer dit avui de la Concòrdia, entre els termes de Cerdanyola i Ripollet.
Una de les troballes arqueològiques d’aquell jaciment va ser un collaret de cal·laïta, que es mostra com una de les joies neolítiques importants al Museu d’Arqueologia de Barcelona.[3]
A la part més elevada es va bastir el mas Arcanova (1047), que es va dir mas Tiana de la Riba quan la família Tiana, de Sant Iscle va fer-se’n amb ell a partir del 1426. Aquest fet va fer que el lloc canviés de nom. Va ser el final del nom Arcanova i el lloc va passar, de dir-se Arcanova, a Tiana i Tiana de la Riba.
El nom Arcanova és perdut avui dia i recuperar-lo podria ser una bona tasca de reconeixement vers tots aquells cerdanyolencs que, al llarg de quasi quatre-cents anys, el van fer seu per anomenar l’indret.
3.2) El lloc de la Farigola (s. XIII-XX)[4]
La primera vegada que fou conegut aquest topònim a Cerdanyola va ser l’any 1239.
Va ser quan Joan de Magarova reconeixia tenir l’honor de Ferigola i el mas d’Escorça. No hi ha més dades al document que permetin relacionar-lo amb la Farigola del segle XVI, però el cert és que el mas d’Escorça, de difícil atribució, ha estat relacionat per Agustí Palau Codonyers amb el mas de Can Mitjans, immediat al mas Farigola i amb terres frontereres. Podria ser-ho.
Damunt d’un territori que, fins l’any 1350, havia format part de la possessió de la casa de Saltells (posterior mas Cordelles) es va constituir el segle XV el mas de Farigola.
El primer testimoni significatiu de l’existència del mas de la Farigola va ser l’any 1402, canviada posteriorment a casa i hostal de la Farigola (any 1546). Tenia adscrit també una altre petit mas, dit mas Tries, el qual es trobava enrunat aquells anys i les seves terres havien estat afegides al mas Farigola. El propietari era Joan Ramon de la Farigola.
El mas antic era característic dels segles XV-XVI, amb finestrals gòtics, teulada a dues pendents, barbacana i portal d’entrada a punt rodó.[5]
Les afrontacions de la Farigola eren les següents:
Per llevant amb el riu Sec;
per migdia amb el mas Bernardí (actual Cordelles);
per ponent amb el camí a Barberà;
i per tramuntana amb el mas Borrell (posterior Can Mitjans).
El cognom Farigola es va mantenir viu, com el nom de la casa, al llarg de cinc segles:
Bernat de Ferigola (1291)
Jaume de Ferigola, batlle (1292)
Pere de Ferigola )1300-06)
Berenguer de Ferigola (1307)
Bartomeu Ferigola (1406)
Joan Ferigola (1425-39)
Joan Ramon de la Farigola (1500-60)
Antic Ramon de la Farigola (1546)
Ramon de la Farigola (1610)
Ramon de la Farigola (1669)
Ramon de la Ferigola (1781)
Pere Pallarès de la Frigola (1796)
El mas Farigola (de Cerdanyola) estava situat a peu de la carretera N-150, Barcelona-Terrassa, banda esquerra, al punt quilomètric 6,500 (Jaume Mimó). El propietari del mas l’any 1781 era Ramon de la Ferigola. L’any 1796 s’anomenava la Farigola d’en Viver i el propietari era Pere Pallarès de la Frigola. Davant seu, hi havia el mas Pallarès, de Barberà (1731).
Segons documentació consultada per Palau Codonyers, al llarg del segle XIX el mas va passar dels Viver als Riera-Constanzó i, posteriorment, als germans Segura Viudas, de les caves d’aquell nom.
La fi del mas de la Farigola va arribar l’any 1967:
de resultes de la construcció de la fàbrica Riviere (1967),
de l’autopista Barcelona-Terrassa (1972-75),
i del centre comercial Baricentre (1978).
Va ser enrunat i va desaparèixer de la vida local, perdent-se fins i tot el topònim.
El territori adscrit al lloc i mas de la Farigola afrontava amb:
la carretera de Barcelona a Terrassa (per llevant),
les terres de Can Tiana (a migdia),
els masos Cordelles i Mitjans i el riu Sec (per ponent)
i el terme de Barberà (per tramuntana).
En aquest territori avui hi ha el Bosc Tancat (part), l’indret d’Adam i Eva, la zona industrial Polisur i els estatges bastits on va haver, entre 1963-97, la fàbrica de plaques d’Uralita (el bloc 22).
Per totes aquestes raons exposades, el nom La Farigola és un nom adient per designar l’espai on hi ha els estatges edificats entre la via fèrria i la carretera N-150.
Notes bibliogràfiques:
[1] Diversos documents del Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès donen compte d’aquest indret vallesà, al llarg dels segles XI-XIII.
[2] Agustí Palau i Codonyers va escriure sobre aquest fet a Ripollet ara fa mil anys. Ripollet, 1984, p. 65.
[3] Miquel Sánchez: La Cerdanyola Prehistòrica i Antiga. Cerdanyola, 1982; i Història de Cerdanyola. Dels orígens al segle vint. Ed. Montflorit. Cerdanyola, 2005.
[4] Als vells documents manuscrits, aquest topònim i cognom, unes vegades surt escrit com Ferigola, d’altres com Farigola i d’altres com Frigola. Com en el cas de Cerdanyola, tornem a trobar-nos amb la vocal neutra, unes vegades escrita amb ‘a’ i d’altres amb ‘e’. Tanmateix, el nom correcte, normativament, és Farigola.
[5] Jaume Mimó i Llobet: Guia excursionista a les masies del terme de Cerdanyola. Cerdanyola, 1946, p. 17.
[1] Diversos documents del Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès donen compte d’aquest indret vallesà, al llarg dels segles XI-XIII.
[2] Agustí Palau i Codonyers va escriure sobre aquest fet a Ripollet ara fa mil anys. Ripollet, 1984, p. 65.
[3] Miquel Sánchez: La Cerdanyola Prehistòrica i Antiga. Cerdanyola, 1982; i Història de Cerdanyola. Dels orígens al segle vint. Ed. Montflorit. Cerdanyola, 2005.
[4] Als vells documents manuscrits, aquest topònim i cognom, unes vegades surt escrit com Ferigola, d’altres com Farigola i d’altres com Frigola. Com en el cas de Cerdanyola, tornem a trobar-nos amb la vocal neutra, unes vegades escrita amb ‘a’ i d’altres amb ‘e’. Tanmateix, el nom correcte, normativament, és Farigola.
[5] Jaume Mimó i Llobet: Guia excursionista a les masies del terme de Cerdanyola. Cerdanyola, 1946, p. 17.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada