Un Nadal pletòric, un Sant Esteve preocupant (1962)

                                                                                             Miquel Sánchez

 

Les fàbriques d’Uralita, Aiscondel i les Baietes de Cerdanyola, paralitzades, van haver d’alliberar de neu les entrades i sortides de les naus

 Amb gruixos de fins a un metre i mig de neu durant quatre dies, Cerdanyola va quedar paralitzada el Nadal de 1962. Les carreteres i els carrers estaven plens d’una neu que havia començat a caure la mitja nit del 24 de desembre i tampoc no era fàcil sortir de casa i arribar a peu als llocs. Hi havia zones del que llavors encara era totalment un poble sense llum ni servei telefònic.

Les nevades són escasses a Cerdanyola i durant molts anys són estranyes al terme, llevat d’uns minsos mil·límetres a Collserola. La nevada sorprenent del 1962, però, va agafar tothom per sorpresa i també a les autoritats municipals i provincials. La imprevisió i manca de serveis especialitzats van ser els trets més notoris d’aquells dies de paràlisi, però en un règim dictatorial no es podia fer res més.

Tot el matí de Nadal va ser un esglai, tant pels nens com pels joves. Es va saltar i patinar damunt la neu; es van fer boles i ninots de neu. La nevada va ser una festa i el dinar de Nadal es va fer com es va poder. Els convidats que van aconseguir desplaçar-se prèviament no van tenir cap problema per arribar a temps a fer l’àpat, però molts altres que anaven convidats fora, van haver de romandre a casa i menjar el poc que hi tenien. Jo vivia al passeig de Cordelles i vam dinar a casa.

A la festa d’un Nadal pletòric, li va succeir un sant Esteve preocupant. Un tren aturat a l’estació amb dos-cents passatgers. La necessitat d’obrir accessos a les cases i els comerços per poder circular i anar a comprar. Les fàbriques d’Uralita, Aiscondel i les Baietes van haver de fer el mateix: alliberar de neus les entrades i sortides de les naus.

Una pala artesanal i efectiva

A Cerdanyola la neteja dels carrers no es va produir fins el dia 27. El ferrer Sureda va construir una pala llevaneu artesanal, la qual adaptada a un tractor, va fer la feina de netejar les principals vies locals. Els treballadors d’Uralita i Baietes van haver de netejar amb pales els accessos de les fàbriques, al temps que els més joves es dedicaven també a jugar amb la neu i a llençar-se boles. Una de les noies que tenia cert paral·lelisme amb l’actriu de Las noches de Cabiria (1957), de Fellini, va perdre claus i estris. I més d’un, amb tanta mullena amb la neu, va agafar un refredat.

No vaig poder fer fotos ni de les riuades (25 setembre i 4 novembre) ni de la nevada de 1962. Encara no tenia cap màquina. Vaig comprar-ne una aviat i durant la nevada del 17 de desembre de 1963 ja vaig poder fer les primeres fotos.

Fa 50 anys que vam patir la gran nevada. Cerdanyola va aparèixer encoixinada el dia de Nadal amb un notable gruix de neu que mai abans ni després hem vist. Les fàbriques de Cerdanyola, com Uralita, van restar aturades uns dies. Els carrers i camins estaven coberts per la neu. La font d’Adam i Eva i els seus accessos, on anaven els treballadors diàriament a omplir els càntirs d’aigua, van romandre colgats per la neu acumulada. Matolls i arbres havien perdut els seus verds habituals i s’havien emblanquinat com la resta del paisatge. Passat el primer moment emocional, la neu comportava més problemes que alegries.