divendres, 4 de gener de 2013

4. Aplicació industrial de l'amiant

4. Aplicació industrial de l’amiant

    
L’amiant a través de la Història

    
La paraula “asbest” ve del llatí i significa incombustible, inextingible o indestructible.

Hi ha un altre sinònim, “amiant”, el qual significa sense taca.

    
El material ja va ser conegut a l’Antiguitat. Diverses llegendes i mites estan relacionats amb l’amiant i les seves característiques.

    
La referència més antiga sobre l’amiant correspon al text grec “Sobre Roques”, escrit el 300aC per Tofrastos, deixeble d’Aristòtil, qui el descriu com “una substància que crema com la fusta, quan es barreja amb oli, però que no es consumeix”.
  

L’asbest s’extreia d’algunes mines de Creta, d’on es transportava a Grècia, Roma i Egipte.
    

El naturalista romà Plini va descriure algunes de les propietats i dels seus usos en teles d’asbest. Plutarc va descriure les torxes de les llànties de les vestals fetes amb amiant.
  

Els romans teixien teles emprades en la incineració de cadàvers per què les cendres del cos no es barregessin amb les de la llenya.

 

Per altra part, ja en època medieval, Carlemany posseïa unes estovalles fetes amb fibres d’asbest amb les que impressionava els comensals fent actes de foc.

 

Marc Polo, al segle XIII, va visitar les mines xineses d’amiant i va descriure el procés d’extracció del mineral des de la roca, amb la qual cosa quedaven descartats els vells mites de l’Antiguitat.

 

L’any 1879 es va posar en explotació la primera mina comercial d’amiant del món. Va ser a Thetford, Quebec, Canadà.

 

   
Aplicacions industrials de l’amiant

    
Els primers productes industrials són de la segona meitat del segle XIX. La Gran Bretanya emprava l’amiant en mesures de seguretat l’any 1834. El 1853 es va enregistrar la primera patent britànica per afegir amiant als lubricants i el 1868 es van patentar els primers filtres d’amiant. El 1885 es van produir membranes d’amiant per processos de filtració. Els primers registres sobre l’amiant a Espanya es remunten a l’any 1906 i ja es feia publicitat de l’amiant l’any 1886.[1]

 

Fins ben entrat els anys 80 del segle XX, l’amiant ha estat utilitzat com a matèria industrial per un munt d’usos. L’Asbestos Institute de Quebec donava a conèixer, referida a 1995, la següent distribució de productes:

 

                        Amianto-ciment:                       85%

                        Fricció                                     10%

                        Tèxtil                                         3%

                        Juntes                                       2%

 

Al llarg del segle XX va destacar la seva utilització com a matèria primera per la fabricació de materials de la construcció, dits de vegades, de fibrociment i antigament de cartró pedra, on a partir d’una barreja de ciment i amiant s’aconseguien làmines o planxes llises i ondulades, llosetes, etc., així com tubs i altres estris d’ús domèstic i de jardineria.[2] La fàbrica Uralita ha estat la més important a l’Estat espanyol en la fabricació d’aquests productes. A partir de la fàbrica inicial a Cerdanyola, Barcelona (1907), es va convertir als anys 80, per compra de les competències, en el fabricant gairebé monopolista d’aquells materials a l’Estat espanyol.

 

També es va desenvolupar una indústria tèxtil especial, a partir de fils d’amiant, dedicada a la fabricació de teixits d’amiant, roba ignífuga, per resistir altes temperatures.

 

L’amiant també s’ha emprat per la fabricació de papers i cartrons especials. Un manual espanyol de l’any 1946 explicava que es fabricaven papers i cartrons amb amiant amb un 80 a 90 per 100 d’amiant i un 20 a 10 per 100 de caolí. També hi havia un paper o cartró incombustible fabricat amb un 92 per 100 d’amiant, un 2 per 100 de fibres de paper i un 6 per 100 de calç en pols.[3]

 

Al llarg del segle XX, l’amiant s’ha utilitzat com aïllament tèrmic i dispositiu anti incendi; també a la indústria de la construcció, vehicles i vagons de tren; i a la indústria automotriu per pastilles de frens i embragues. També a la indústria militar en vehicles, vaixells i míssils. Fins a 3.000 productes industrials diferents es fabricaven amb amiant als Estats Units els anys 60 del segle XX. L’Institut del Càncer americà en parla de més de 5.000 productes fets amb amiant.[4]

 

Quan el problema de salut de l’amiant ha esclatat amb força, a les autoritats polítiques no els ha quedat més remei que prendre algunes decisions encara que, sovint, no passin de declaracions formals. Tanmateix, dels documents generats podem aconseguir dades d’interès. Aquest és el cas de la Generalitat valenciana que, en les sessions de les seves Corts, reconeixen que l’amiant afecta a molts àmbits industrials i de serveis de la societat. Així, diuen:[5]

 

Pero no estamos hablando sólo de uralita. Hablamos de cementeras, que las ha habido. Hablamos de empresas de textil que hemos tenido en Burjasot, en Castellón. Hablamos de talleres de automóviles. Es que, decir: es que en el Rera no hay empresas de Castellón. Pero es que en Castellón ha habido talleres que han trabajado con frenado y sabemos que contiene amianto.

 

La manca d’opacitat del problema fa que sigui desconegut, excepte en els casos greus que arriben a la premsa. Moltes empreses que han tractat amb amiant no apareixen enregistrades com  a tals.

 

 

 


 
[1] Web www.ilo.org/public/english/protection/safework/labinsp/asbestos-conf/infores.pdf.
[2] La invenció del fibrociment, barreja d’amiant i ciment, és de l’any 1904 i, a partir d’aquesta data, l’amiant va començar a ser usat massivament.
[3] T. Costa Coll: Manual del fabricante de papel. Bosch Edit. Barcelona, 1962, p. 533-534.
[5] Corts Valencianes. Diari de Sessions. Reunió núm. 9/i II, any 2001, p. 6.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada