4.
Aplicació industrial de l’amiant
L’amiant a través de la
Història
La
paraula “asbest” ve del llatí i significa incombustible,
inextingible o indestructible.
Hi ha
un altre sinònim, “amiant”, el qual significa sense taca.
El
material ja va ser conegut a l’Antiguitat. Diverses llegendes i
mites estan relacionats amb l’amiant i les seves característiques.
La
referència més antiga sobre l’amiant correspon al text grec “Sobre
Roques”, escrit el 300aC per Tofrastos, deixeble d’Aristòtil, qui el
descriu com “una substància que crema com la fusta, quan es barreja
amb oli, però que no es consumeix”.
L’asbest s’extreia d’algunes mines de Creta, d’on es transportava a
Grècia, Roma i Egipte.
El
naturalista romà Plini va descriure algunes de les propietats i dels
seus usos en teles d’asbest. Plutarc va descriure les torxes de les
llànties de les vestals fetes amb amiant.
Els
romans teixien teles emprades en la incineració de cadàvers per què
les cendres del cos no es barregessin amb les de la llenya.
Per
altra part, ja en època medieval, Carlemany posseïa unes estovalles
fetes amb fibres d’asbest amb les que impressionava els comensals
fent actes de foc.
Marc
Polo, al segle XIII, va visitar les mines xineses d’amiant i va
descriure el procés d’extracció del mineral des de la roca, amb la
qual cosa quedaven descartats els vells mites de l’Antiguitat.
L’any
1879 es va posar en explotació la primera mina comercial d’amiant
del món. Va ser a Thetford, Quebec, Canadà.
Aplicacions industrials
de l’amiant
Els
primers productes industrials són de la segona meitat del segle XIX.
La Gran Bretanya emprava l’amiant en mesures de seguretat l’any
1834. El 1853 es va enregistrar la primera patent britànica per
afegir amiant als lubricants i el 1868 es van patentar els primers
filtres d’amiant. El 1885 es van produir membranes d’amiant
per processos de filtració. Els primers registres sobre l’amiant a
Espanya es remunten a l’any 1906 i ja es feia publicitat de l’amiant
l’any 1886.[1]
Fins
ben entrat els anys 80 del segle XX, l’amiant ha estat utilitzat com
a matèria industrial per un munt d’usos. L’Asbestos Institute de
Quebec donava a conèixer, referida a 1995, la següent distribució de
productes:
Amianto-ciment: 85%
Fricció
10%
Tèxtil
3%
Juntes
2%
Al
llarg del segle XX va destacar la seva utilització com a matèria
primera per la fabricació de materials de la construcció, dits de
vegades, de fibrociment i antigament de cartró pedra, on a partir
d’una barreja de ciment i amiant s’aconseguien làmines o planxes
llises i ondulades, llosetes, etc., així com tubs i altres estris
d’ús domèstic i de jardineria.[2]
La fàbrica Uralita ha estat la més important a l’Estat espanyol en
la fabricació d’aquests productes. A partir de la fàbrica inicial a
Cerdanyola, Barcelona (1907), es va convertir als anys 80, per
compra de les competències, en el fabricant gairebé monopolista
d’aquells materials a l’Estat espanyol.
També
es va desenvolupar una indústria tèxtil especial, a partir de fils
d’amiant, dedicada a la fabricació de teixits d’amiant, roba
ignífuga, per resistir altes temperatures.
L’amiant també s’ha emprat per la fabricació de papers i
cartrons especials. Un manual espanyol de l’any 1946 explicava que
es fabricaven papers i cartrons amb amiant amb un 80 a 90 per 100
d’amiant i un 20 a 10 per 100 de caolí. També hi havia un paper o
cartró incombustible fabricat amb un 92 per 100 d’amiant, un 2 per
100 de fibres de paper i un 6 per 100 de calç en pols.[3]
Al
llarg del segle XX, l’amiant s’ha utilitzat com aïllament tèrmic
i dispositiu anti incendi; també a la indústria de la
construcció, vehicles i vagons de tren; i a la
indústria automotriu per pastilles de frens i embragues.
També a la indústria militar en vehicles, vaixells i míssils.
Fins a 3.000 productes industrials diferents es fabricaven amb
amiant als Estats Units els anys 60 del segle XX. L’Institut del
Càncer americà en parla de més de 5.000 productes fets amb amiant.[4]
Quan
el problema de salut de l’amiant ha esclatat amb força, a les
autoritats polítiques no els ha quedat més remei que prendre algunes
decisions encara que, sovint, no passin de declaracions formals.
Tanmateix, dels documents generats podem aconseguir dades d’interès.
Aquest és el cas de la Generalitat valenciana que, en les sessions
de les seves Corts, reconeixen que l’amiant afecta a molts àmbits
industrials i de serveis de la societat. Així, diuen:[5]
Pero no
estamos hablando sólo de uralita. Hablamos de cementeras, que las ha
habido. Hablamos de empresas de textil que hemos tenido en Burjasot,
en Castellón. Hablamos de talleres de automóviles. Es que, decir: es
que en el Rera no hay empresas de Castellón. Pero es que en
Castellón ha habido talleres que han trabajado con frenado y sabemos
que contiene amianto.
La
manca d’opacitat del problema fa que sigui desconegut, excepte en
els casos greus que arriben a la premsa. Moltes empreses que han
tractat amb amiant no apareixen enregistrades com a tals.
[2]
La invenció del fibrociment, barreja d’amiant i ciment, és
de l’any 1904 i, a partir d’aquesta data, l’amiant va
començar a ser usat massivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada