divendres, 4 de gener del 2013

3. Producció d'amiant

3. Producció d’amiant

    

Les mines més importants

    
Les mines d’amiant es van anar descobrint a mida que les empreses demanaven aquell producte. Per ordre cronològic, les primeres mines conegudes i explotades van ser les dels Urals a Rússia (1720), les de crocidolita a Sudàfrica (1815), les del crisòtil al Quèbec (1860) i les d’amosita al Transvaal (1907).

 


Fig. 5. Mina d’amiant crisòtil a Asbestos Ville (Quebec) (2007)

 

 

La producció moderna d’amiant va començar l’any 1868 amb l’explotació d’una mina a Itàlia. L’any 1878 va començar la producció a gran escala de les mines de Quebec. La producció va anar creixent fins l’any 1975. La dècada dels setanta enregistra la màxima explotació de les mines russes dels Urals i les canadenques de Quebec. En aquesta part de Canadà hi ha dos regions de mines d’amiant crisòtil, la de Thetford Mines i la d’Asbestos Ville, poble monoindustrial que deu el seu origen a l’amiant.

 


Fig. 6. Mina d’amiant crisòtil a Thetford Mines (Quebec) (2007)

 

La mina de Thetford és Lab Chrysotile Inc., amb una mina a cel obert i una altra subterrània, i 800 treballadors. La d’Asbestos és Mine Jeffrey Inc., a cel obert, i 450 treballadors. Johns-Manville la va comprar el 1918 i la va explotar fins la fallida de 1983. Asbestos i Thetford Mines estan separades per 70 milles de distància. Una tercera mina era a Black Lake. Aquestes tres poblacions eren les tres ciutats mineres de l’asbest al Quebec. Les tres comptaven l’any 1967 amb un total de 35.000 habitants i 6.200 miners. La producció d’amiant crisòtil de les mines canadenques és de 300.000 tones a l’any, lliurades a 40 països, amb un muntant de 100 milions de US dòlars. Per aquest motiu, s’ha acusat a Canadà d’exportar la mort als països del Tercer Món on ven l’amiant. La producció minaire de crisòtil a Quebec ha estat de 40 milions de tones, des de 1878. La major part dels miners en actiu a Quebec l’any 2003 tenia més de 50 anys d’edat.[1]

 


Fig. 7. Sac d’amiant (Museu Mineralogia d’Asbestos)

 

Les mines a cel obert són mostrades als visitants per assegurar que no hi ha cap risc. Els minaires diuen que en aquestes mines la concentració ambiental mitjana és de 0,009 fibres/m.l., mentre que a l’interior de les mines hi ha 0,4 fibres/m.l.[2] Tanmateix, l’Associació de les Víctimes de l’Amiant de Quebec (AVAQ) ha donat a conèixer que “el crisòtil contamina perillosament l’aire de les cases de Thetford Mines”, el qual ha estat mesurat amb precisió durant els darrers 20 anys i aplegava concentracions de fibres en suspensió entre 3 i 5 fibres/litre.[3]  

 

Els Estats Units, amb molt escassa producció d’amiant (mines a Montana), han estat tradicionalment el primer país manufacturador del món de productes a base d’amiant.

 

Unes altres mines conegudes, malauradament per la gran mortaldat de miners, són les de Prieska, a Sudàfrica, en explotació des de l’any 1890. Prieska està situada al cor de Sudràfrica, a la riba del riu Orange. L’empresa britànica Cape explotava en aquesta regió fins a dotze mines. Prieska té 15.000 habitants i entre 1890 i 1979 van ser anys de guanys per Cape i de benestar pels habitants que, en cap moment, van ser informats dels problemes de l’amiant.[4]

 

Un minaire de Zimbabwe argumentava recentment, a favor de l’ús de l’amiant: “Dios nos dio el amianto, por lo que debemos utilizarlo”.[5]

 

Brasil té la mina de Cana Brava, a cel obert, controlada per “SAMA Mineraçâo de Amianto”, de la qual l’any 1962 es deia que tenia “estranhas pedras cabeludas”. És una de les mines d’amiant més grans del món. Produeix amiant crisotil, sota les normes i procediments de “Quebec Asbestos Mining Association”. Es troba situada a Minaçu, a 510 quilòmetres al nord de l’Estat de Goiás. L’any 2003 va comercialitzar 143.000 tones pel mercat internacional, les quals van suposar un creixement del 39 per 100 en relació a les 103.000 tones de l’any anterior. Declara el seu compromís de desenvolupar contínuament programes de preservació ambiental i de salut laboral.[6]

 

Hi ha notícies que a Espanya ha havia una mina d’amiant, ja que l’any 1886 fou explotada, encara que aviat, quan l’amiant va esdevenir en matèria industrial, va ser importat.[7]
  
 

Producció mundial d’amiant (1900-2003)

 

Les estadístiques oficials de producció d’amiant, pel període 1900-2003,  són les següents:[8]

 



 

O sigui que avui hi ha escampada arreu del món la quantitat de 180 milions de tones d’amiant, les quals constitueixen un elevat risc potencial de futures malalties, sinó es te molta cura per evitar la seva difusió.

 

A continuació es representen en forma gràfica aquestes dades:


Fig. 8. Gràfic de la producció mundial d’amiant (període 1900-2003)

 

    Principals països productors d’amiant (Anys 1993-2001)
    

La producció mundial va ser l’any 1975 de 5 milions de tones, amb la dada màxima l’any 1978 de 5,7 milions de tones. A partir d’aquell any, la producció va començar a disminuir de resultes de les denúncies per les malalties que ocasionava.[9] Després, entre 1994 i 2002, s’ha mantingut al voltant dels 2 milions de tones.

 
   A continuació es recull la producció mundial d’amiant (tones mètriques), amb els dotze principals països productors, entre els anys 1993 i 1997:[10]

 


 

Veurem a continuació algunes de les dades significatives de l’any 1998:
  

Canadà va ser el segon productor mundial, després de Rússia, d’amiant crisòtil l’any 1998, amb 320.000 tones, el 20 per 100 del total mundial. Va ser el primer exportador del món. Després de Rússia i Canadà, els productors importants van ser Xina, Brasil, Zimbabwe i Kazakhstan. Aquests sis països aplegaven el 89 per 100 de la producció mundial.
  

Luc Demaret assegura que les 1.950.000 tones d’amiant produïdes l’any 1998 van generar uns guanys estimats en mil milions de dòlars anyals.[11]

    
Al llarg de les tres darreres dècades, els Estats Units han experimentat també una reducció important de la seva producció domèstica d’amiant:
    

               Any                    Tones mètriques

1973                             718.000

1997                            21.000

              2000                             7.000 

              2001                             5.000                      

 

La Gran Bretanya va importar, des dels orígens de l’ús industrial de l’amiant fins els anys 1980, als voltants de 6 milions de tones.[12]
 

L’ any 2003, Espanya encara importava i consumia una mitjana anual de 40.000 tones d’amiant. Entre 1965 i 1985 la importació mitjana havia estat de 140.000 tones/any.[13]

 


Fig. 9. Mina d’amiant de Thetford Mines (Quebec) (2007)
  
 
Consum aparent d’amiant a Espanya (1900-2003)
  

Les dades decennals oficials han estat les següents:[14]

 


 

La seva representació gràfica és la següent:


Fig. 10. Gràfic del consum decennal d’amiant a Espanya (període 1920-2003)

 

Els trets principals del consum espanyol d’amiant han estat els següents:

  1. Cau el consum el 1940 per la postguerra
  2. El creixement mundial que arrenca el 1945, aquí no arriba fins el 1960
  3. Hi ha una etapa de fort creixement entre 1965-75: 77-94 milions Tm de consum per any.
  4. Li segueix una caiguda accelerada del consum, a partir de 1975: 67à12 milions de Tm.
  5. El consum d’amiant a Espanya desapareix el 2003.

 

 


 
[1] Joan Kuyek: “Asbestos Mining in Canada”. International Ban Asbestos Conference. Ottawa, 13 Sep 2003.
[2]L’amiante chrysotile pour sauver des vies”, L’Institut de l’Amiante. Montréal, Quebec, 2002, p. 4.
[3] Boletín para el uso seguro y responsable del crisotilo, núm. 8, novembre 2004.
[4] Luc Demaret: “El amianto: un comercio mortal”, a “El Mundo Sindical”, CIOSL, núm. 6, Bruselas, juny 2000.
[5] Luc Demeret: “El amianto: un comercio mortal”. El Mundo Sindical, òrgan de la Confederación Internacional de Organizaciones Sindicales Libres (CIOSL), núm. 6, juny 2000. Brussel·les, p. 27-29.
[7] Antonio Monzó Giménez: “The current asbestos situation in Spain”. Asbestos. European Conference 2003.
[8] Font: USGS “Worldwide Asbestos Supply and Consumption Trends from 1900 to 2000”. Robert L. Virta.
[9] Philippe Huré: “Warning: asbestos production on the increase!”. International Social Security Association (http://www.issa.int/pdf/orlando05/2art-asbesto.pdf).
[10] Article “Asbestos” de Robert L. Virta (minerals.usgs.gov/minerls/pubs/commodity/asbestos/070497.pdf)
[13] Angel Cárcoba, “Intervention at the European Asbestos Seminar” Juny 2001 (www.btinternet.com).
[14] Font: USGS “Worldwide Asbestos Supply and Consumption”. Trends from 1900 to 2000. Robert L. Virta.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada