3.
Producció d’amiant
Les mines més importants
Les
mines d’amiant es van anar descobrint a mida que les empreses
demanaven aquell producte. Per ordre cronològic, les primeres mines
conegudes i explotades van ser les dels Urals a Rússia (1720), les
de crocidolita a Sudàfrica (1815), les del crisòtil al Quèbec (1860)
i les d’amosita al Transvaal (1907).
|
Fig. 5.
Mina d’amiant crisòtil a Asbestos Ville (Quebec) (2007)
La
producció moderna d’amiant va començar l’any 1868 amb l’explotació
d’una mina a Itàlia. L’any 1878 va començar la producció a gran
escala de les mines de Quebec. La producció va anar creixent fins
l’any 1975. La dècada dels setanta enregistra la màxima explotació
de les mines russes dels Urals i les canadenques de Quebec. En
aquesta part de Canadà hi ha dos regions de mines d’amiant crisòtil,
la de Thetford Mines i la d’Asbestos Ville, poble
monoindustrial que deu el seu origen a l’amiant.
|
Fig. 6.
Mina d’amiant crisòtil a Thetford Mines (Quebec) (2007)
La
mina de Thetford és Lab Chrysotile Inc., amb una mina a cel obert i
una altra subterrània, i 800 treballadors. La d’Asbestos és Mine
Jeffrey Inc., a cel obert, i 450 treballadors. Johns-Manville la va
comprar el 1918 i la va explotar fins la fallida de 1983. Asbestos i
Thetford Mines estan separades per 70 milles de distància. Una
tercera mina era a Black Lake. Aquestes tres poblacions eren
les tres ciutats mineres de l’asbest al Quebec. Les tres comptaven
l’any 1967 amb un total de 35.000 habitants i 6.200 miners. La
producció d’amiant crisòtil de les mines canadenques és de 300.000
tones a l’any, lliurades a 40 països, amb un muntant de 100 milions
de US dòlars. Per aquest motiu, s’ha acusat a Canadà d’exportar
la mort als països del Tercer Món on ven l’amiant. La producció
minaire de crisòtil a Quebec ha estat de 40 milions de tones, des de
1878. La major part dels miners en actiu a Quebec l’any 2003 tenia
més de 50 anys d’edat.[1]
|
Fig. 7. Sac d’amiant (Museu
Mineralogia d’Asbestos)
Les
mines a cel obert són mostrades als visitants per assegurar que no
hi ha cap risc. Els minaires diuen que en aquestes mines la
concentració ambiental mitjana és de 0,009 fibres/m.l., mentre que a
l’interior de les mines hi ha 0,4 fibres/m.l.[2]
Tanmateix, l’Associació de les Víctimes de l’Amiant de Quebec (AVAQ)
ha donat a conèixer que “el crisòtil contamina perillosament l’aire
de les cases de Thetford Mines”, el qual ha estat mesurat amb
precisió durant els darrers 20 anys i aplegava concentracions de
fibres en suspensió entre 3 i 5 fibres/litre.[3]
Els
Estats Units, amb molt escassa producció d’amiant (mines a Montana),
han estat tradicionalment el primer país manufacturador del món de
productes a base d’amiant.
Unes
altres mines conegudes, malauradament per la gran mortaldat de
miners, són les de Prieska, a Sudàfrica, en explotació des de
l’any 1890. Prieska està situada al cor de Sudràfrica, a la riba del
riu Orange. L’empresa britànica Cape explotava en aquesta regió fins
a dotze mines. Prieska té 15.000 habitants i entre 1890 i 1979 van
ser anys de guanys per Cape i de benestar pels habitants que, en cap
moment, van ser informats dels problemes de l’amiant.[4]
Un
minaire de Zimbabwe argumentava recentment, a favor de l’ús de
l’amiant: “Dios nos dio el amianto, por lo que debemos
utilizarlo”.[5]
Brasil
té la mina de Cana Brava, a cel obert, controlada per “SAMA
Mineraçâo de Amianto”, de la qual l’any 1962 es deia que tenia
“estranhas pedras cabeludas”. És una de les mines d’amiant més grans
del món. Produeix amiant crisotil, sota les normes i procediments de
“Quebec Asbestos Mining Association”. Es troba situada a Minaçu, a
510 quilòmetres al nord de l’Estat de Goiás. L’any 2003 va
comercialitzar 143.000 tones pel mercat internacional, les quals van
suposar un creixement del 39 per 100 en relació a les 103.000 tones
de l’any anterior. Declara el seu compromís de desenvolupar
contínuament programes de preservació ambiental i de salut laboral.[6]
Hi ha
notícies que a Espanya ha havia una mina d’amiant, ja que l’any 1886
fou explotada, encara que aviat, quan l’amiant va esdevenir en
matèria industrial, va ser importat.[7]
Producció mundial
d’amiant (1900-2003)
Les
estadístiques oficials de producció d’amiant, pel període 1900-2003,
són les següents:[8]
![]() |
![]() |
![]() |
O
sigui que avui hi ha escampada arreu del món la quantitat de 180
milions de tones d’amiant, les quals constitueixen un elevat risc
potencial de futures malalties, sinó es te molta cura per evitar la
seva difusió.
A
continuació es representen en forma gràfica aquestes dades:
![]() |
Fig. 8.
Gràfic de la producció mundial d’amiant (període 1900-2003)
Principals països
productors d’amiant (Anys 1993-2001)
La
producció mundial va ser l’any 1975 de 5 milions de tones, amb la
dada màxima l’any 1978 de 5,7 milions de tones. A partir d’aquell
any, la producció va començar a disminuir de resultes de les
denúncies per les malalties que ocasionava.[9]
Després, entre 1994 i 2002, s’ha mantingut al voltant dels 2 milions
de tones.
![]() |
Veurem
a continuació algunes de les dades significatives de l’any 1998:
Canadà
va ser el segon productor mundial, després de Rússia, d’amiant
crisòtil l’any 1998, amb 320.000 tones, el 20 per 100 del total
mundial. Va ser el primer exportador del món. Després de Rússia i
Canadà, els productors importants van ser Xina, Brasil, Zimbabwe i
Kazakhstan. Aquests sis països aplegaven el 89 per 100 de la
producció mundial.
Luc
Demaret assegura que les 1.950.000 tones d’amiant produïdes l’any
1998 van generar uns guanys estimats en mil milions de dòlars
anyals.[11]
Al
llarg de les tres darreres dècades, els Estats Units han
experimentat també una reducció important de la seva producció
domèstica d’amiant:
Any Tones mètriques
1973
718.000
1997 21.000
2000 7.000
2001
5.000
La
Gran Bretanya va importar, des dels orígens de l’ús industrial de
l’amiant fins els anys 1980, als voltants de 6 milions de tones.[12]
L’ any
2003, Espanya encara importava i consumia una mitjana anual de
40.000 tones d’amiant. Entre 1965 i 1985 la importació mitjana havia
estat de 140.000 tones/any.[13]
|
Fig.
9. Mina d’amiant de Thetford Mines (Quebec) (2007)
Consum
aparent d’amiant a Espanya (1900-2003)
Les dades
decennals oficials han estat les següents:[14]
![]() |
La seva
representació gràfica és la següent:
![]() |
Fig. 10. Gràfic del consum
decennal d’amiant a Espanya (període 1920-2003)
Els trets principals del
consum espanyol d’amiant han estat els següents:
- Cau el consum el 1940 per la postguerra
- El creixement mundial que arrenca el 1945, aquí no arriba fins el 1960
- Hi ha una etapa de fort creixement entre 1965-75: 77-94 milions Tm de consum per any.
- Li segueix una caiguda accelerada del consum, a partir de 1975: 67à12 milions de Tm.
- El consum d’amiant a Espanya desapareix el 2003.
[1]
Joan
Kuyek: “Asbestos Mining in Canada”. International Ban
Asbestos Conference. Ottawa, 13 Sep 2003.
[2]
“L’amiante
chrysotile pour sauver des vies”, L’Institut de
l’Amiante. Montréal, Quebec, 2002, p. 4.
[4]
Luc
Demaret: “El amianto: un comercio mortal”, a “El Mundo
Sindical”, CIOSL, núm. 6, Bruselas, juny 2000.
[5]
Luc
Demeret: “El amianto: un comercio mortal”. El Mundo
Sindical,
òrgan
de la Confederación Internacional de Organizaciones
Sindicales Libres (CIOSL), núm. 6,
juny 2000. Brussel·les,
p. 27-29.
[7]
Antonio
Monzó Giménez: “The current asbestos situation in Spain”.
Asbestos. European Conference 2003.
[8]
Font: USGS “Worldwide Asbestos Supply and Consumption Trends
from 1900 to 2000”. Robert L. Virta.
[9]
Philippe
Huré: “Warning: asbestos production on the increase!”.
International Social Security Association (http://www.issa.int/pdf/orlando05/2art-asbesto.pdf).
[10]
Article “Asbestos” de Robert L. Virta (minerals.usgs.gov/minerls/pubs/commodity/asbestos/070497.pdf)
[11]
Web
www.erres.org.uy
[14]
Font: USGS “Worldwide
Asbestos Supply and Consumption”. Trends from 1900 to 2000.
Robert L. Virta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada