Nicrològica sentimental

Se’ns mor un paisatge! Els joves no sabran de què parlo, però Cerdanyola és això. A la pèrdua del paisatge de la infantesa que ens va tocar viure els anys setanta i vuitanta, hem d’afegir ara la pèrdua del paisatge humà. Parlaré de cinc casos recents, representatius de l’ampli ventall de cerdanyolencs de tota mena i procedència.
Ens han deixat, en els darrers mesos, entre d’altres, Ignacio Laguna, Jaume Mimó, Antoni Morral, Domingo Fatjó i Josep M. Mora.
El primer i el darrer han estat cerdanyolencs d’adopció. Ignacio Laguna (1924-10) procedia de Granada i va ser un model ètic de resistència contra la dictadura i la injustícia. Lluitador infatigable, compromès amb la comunitat. Treballador de Renom, sindicalista i regidor (1979-82). Mn. Josep M. Mora Sala (1929-11) procedia de Claravalls (l’Urgell) i va formar part de l’equip rectoral de Cerdanyola (1970-72) presidit per mn. Josep Rosell, després va ser rector de Ripollet (1972-05).
Els altres cerdanyolencs destacats que ens han deixat han estat Jaume Mimó i Sarrablo (1941-10), Antoni Morral i Masià (1930-11) i Domingo Fatjó i Sanmiquel (1923-11). Mimó ha estat un gran activista cultural, impulsor de la recuperació de la identitat local i compendi de la coneixença, a través seu i del pare, de les arrels i l’ànima del poble. Morral procedia de Ripollet, forma part dels Morral de l’Estrella, una de les botigues antigues del poble al barri de baix; mestre d’obres, lligat al futbol local, va ser regidor (1979-83). Domingo Fatjó, cap de Can Fatjó del Molí, casal que, des de segles, ha fet seva la idea de Cerdanyola-poble, va ser regidor (1955-58), alcalde (1959-75) i diputat provincial.
Se’ns mor el paisatge i, darrere seu, se’ns moren les persones que vam conèixer i van conformar-lo.


Miquel Sánchez
historiador