Argument de "La terra de Thule"

La terra de Thule és una narració sobre una base històrica, l'autor de la qual és Cristòfor Colom, el Primer Almirall de les Indies i, també, el Primer Indià. En el retorn del seu tercer viatge, derrotat, pres i desarmat decideix escriure el document que llançaria al mar. Són unes memòries de la seva vida com descobridor, entre 1476 i 1500, centrades especialment en una autodefinició messiànica –Escollit per Déu per dur la Bona Nova a les terres de les Indies- i en les dones que va tenir.

És un relat des de la ràbia i la humiliació –també, des de la incertesa-, en el qual he volgut insistir en dos aspectes genuïnament colombins: el messianisme profètic i l'ego d'una personalitat que es creu a si mateixa superior, escollida per a dur a terme l'obra més important després del naixement de Jesucrist.

En aquest context, insereixo el protagonisme de les quatre dones que van tenir major expressió significativa en la vida de l'almirall. Tres dones reals: l’esposa portuguesa Filipa; l’amant cordovesa Beatriz; la reina Isabel la Catòlica, amb un enamorament espiritual; i una fictícia, Mariana, la reina de les Amazones caribenyes, que si bé no ha existit, documentalment, podria haver estat tan possible com les altres.

Colom, en probable perill de mort, enmig d'una tempesta atlàntica, té remordiments de consciència, penediments tardans, davant de moltes actituds egoistes de la seva vida i veu la necessitat de reparar l’ànima. Es confessa en les memòries.

Per això, decideix escriure una autobiografia de records, una narració de disculpes i penediments, bàsicament sobre les dones, adreçada a reparar l'oblit i marginació comesos sobre elles, des de la perspectiva dels seus egoismes i interessos. Inevitablement, acaba parlant de si mateix, de les seves afliccions, dels seus projectes i, sobretot, del mar, la seva obsessió i el seu destí.

Un cop enllestit el manuscrit de les memòries, el posa a l’interior d’un barril de fusta estanc i el llença al mar per que algú el trobi i conti la seva vida.

Miquel Sánchez