La nevada de Nadal de 1962

Miquel Sánchez El 24 de desembre de 1962 va ser un dia fred i gris a Cerdanyola. A mitjanit, van començar a caure els primers flocs de neu i el dia de Nadal el poble va aparèixer tot emblanquinat. Va ser un Nadal blanc que va deixar Cerdanyola amb un metre de neu durant quatre dies. Aquella nevada va ser la més gran que es coneix de la història de Cerdanyola. La neu va arribar a amuntegar-se considerablement i va tenir alçades entre 60 centímetres i un metre. El poble va quedar paralitzat. Carreteres i carrers estaven plens de neu i tampoc no era fàcil sortir de casa i arribar a peu als llocs. Hi havia zones del poble sense llum ni servei telefònic. Les nevades a Cerdanyola són escasses; durant molts anys són estranyes al terme, llevat d’uns minsos mil•límetres esporàdics a Collserola. La nevada va agafar per sorpresa a les autoritats municipals i provincials. Imprevisió i manca de serveis especialitzats van ser els trets més notoris, però d’un règim dictatorial no es podia esperar res més. Tot el matí va ser un esglai, tant pels nens com pels joves. Es va saltar i patinar damunt la neu; es van fer boles i ninots de neu. La nevada va ser una festa. El dinar de Nadal es va fer com es va poder. Els convidats que havien aconseguit desplaçar-se prèviament no van tenir cap problema per arribar a temps al dinar, però molts altres que anaven convidats fora, van haver de romandre a casa i menjar el poc que hi tenien. Jo vivia al passeig de Cordelles i vam dinar a casa. A la festa d’un Nadal pletòric, li va succeir un sant Esteve preocupant, amb un tren aturat a l’estació amb dos-cents passatgers, amb la necessitat d’obrir accessos a les cases i els comerços per poder circular i anar a comprar, i amb les fàbriques d’Uralita, Aiscondel i les Baietes que van haver de fer el mateix: alliberar de neus les entrades i sortides de les naus. La neteja dels carrers no es va produir fins el dia 27. Per obrir Barcelona a la circulació, van haver de baixar màquines llevaneus d’Andorra. A Cerdanyola el ferrer Sureda va construir una pala llevaneu artesanal, la qual adaptada a un tractor, va fer la feina de netejar les principals vies locals. Els treballadors d’Uralita i Baietes van haver d’obrir amb pales els accessos de les fàbriques, al temps que els més joves es dedicaven també a jugar amb la neu i a llençar-se boles. Una de les noies que tenia cert paral•lelisme amb l’actriu de “Las noches de Cabiria” (1957), de Fellini, va perdre claus i estris. I més d’un, amb tanta mullena amb la neu, va agafar un refredat. No vaig poder fer fotos ni de les riuades (25 setembre i 4 novembre) ni de la nevada de 1962. Encara no tenia cap màquina. Vaig comprar-ne una aviat i, quan la nevada del 17 de desembre de 1963, ja vaig fer les primeres fotos. Fa 50 anys que vam patir la gran nevada. Cerdanyola va aparèixer encoixinada el dia de Nadal amb un notable gruix de neu que mai abans ni després hem vist. Les fàbriques de Cerdanyola, com Uralita, van restar aturades uns dies. Els carrers i camins estaven coberts per la neu. La font d’Adam i Eva i els seus accessos, on anaven els treballadors d’Uralita, diàriament, a omplir els càntirs d’aigua, van romandre colgats per la neu acumulada. Matolls i arbres havien perdut els seus verds habituals i s’havien emblanquinat com la resta del paisatge. Passat el primer moment emocional, la neu comportava més problemes que alegries i va deturar l’activitat normal al llarg d’aquells quatre dies.