dissabte, 3 de gener de 2015

La toponímia de la Plana del Castell

Ara que aquesta part del territori de Cerdanyola està en fase de transformació urbanística, caldria tenir cura de la recuperació i preservació d’una part de la toponímia pagesa de Cerdanyola que és, la que fins ara, ha estat vigent al terme, amb petites aportacions de la industrialització i dels equipaments terciaris. La proposta de toponímia que es fa aquí ha pres en consideració el nom de les cases, la xarxa hidràulica, l’orografia i els noms de llocs i de les peces de terra en aquest ampli territori comprès entre la carretera de Sant Cugat (S), la divisòria termenal amb Sant Cugat (P), l’autopista el Papiol-Montmeló (N) i el torrent dels Gorgs (L). 1) Els noms de les cases Ens movem en un espai geogràfic on van tenir assentaments nombroses masies medievals, algunes de les quals han arribat dempeus fins els nostres dies. Aquestes masies han estat les dinou següents: Magarova, Fatjó dels Xiprers, Bataier, Poals, Bertrand del Prat, Berters, Franquesa, Campanyà de la Serra, Gaules, Cassabó, Morral, Puigdelmo, Costa, Ferrer, Moragues, Vaell o Ferigola, de la Capella, Marçal i Xercavins o Riumajor. De totes elles, només queden dempeus les quatre següents: Fatjó dels Xiprers (privada), Costa (privada), Vaell (hípica) i Xercavins (restaurant). 2) La xarxa hidràulica Ens referirem, de ponent a llevant, als sis torrents que davallen de les serres de Puigdalmo i de Sant Marçal. Són els de Fatjó, del Bosc, de Can Costa, del Castell, de Can Ferrer i dels Gorgs. El torrent de Fatjó El torrent de Fatjó, també de Can Fatjó, té 2,2 quilòmetres de longitud. Neix a la serra de Galliners, sota el turó de Camps (antic Mataric) i davalla vers la urbanització de Terranova, travessa la via fèrria dels catalans, passa prop de Can Fatjó dels Aurons, travessa l’autopista, passa per Can Fatjó dels Xiprers, travessa la via fèrria de la Renfe, davalla cap el Set Ball, travessa la carretera de Sant Cugat prop de la cruïlla amb la de Bellaterra i desguassa amb la riera de Sant Cugat, prop de la bòbila Campmany. En la seva major part, aquest torrent passa per terres de Can Fatjó dels Xiprers. Aquest torrent rep per l’esquerra les aigües del torrent de l’Abella, just quan es creua amb l’autopista. Poc després rep per la dreta el torrent de l’Esquerda. El torrent de Fatjó (1297) rebia el nom de torrent de Poals (1305-1663) al seu pas pel lloc i mas d’aquest nom. També se li va dir riera de Fatjó (1338) i torrent del mas Fatjó dels Xiprers (1664). Resumint, han estat tres els diferents noms que ha rebut aquest torrent: Fatjó, Poals i Fatjó dels Xiprers. Caldria retolar el torrent de Fatjó al seu pas per la carretera de Sant Cugat, en forma que sigui visible als passejants, esportistes i gent en general que transita prop seu. El torrent del Bosc El torrent del Bosc té un quilòmetre. Neix a la serra de Puigdelmo (actual Hotel de l’Autopista) i davalla per la plana costeruda en direcció a la riera de Sant Cugat. A la darrera meitat de la seva cursa, la llera és ampla i sorrenca com d’una riera. Per aquesta raó, no ens ha d’estranyar que hagi rebut el nom de “riera de Berters” (1348, 1441, 1723). Desguassa entre les bòbiles Campmany i Saden, uns 300 m. més avall que el torrent de Fatjó. Als temps medievals aquest territori proper a la carretera de Sant Cugat va ser conegut amb el nom de Berters. Va haver un lloc (1072), un coll (1285), un torrent, una font (1072) i un mas de Berters (1441). El nom més antic del torrent va ser el de torrent de Berters (1441). I el més recent, torrent de la Font de Berters i torrent de la Font (1546-1723). També el nom de torrent de Cassabó (1723-63) ha de correspondre a aquest torrent perquè el mas Cassabó es trobava molt proper al de Berters. En definitiva, han estat quatre els noms que, històricament, ha rebut aquest torrent o riera: Berters, Font, Cassabó i del Bosc. La cartografia actual recull aquest darrer. A més dels documents cartogràfics, convé fer visible sobre el terreny el torrent del Bosc, especialment al seu pas sota la carretera de Sant Cugat. El torrent de Can Costa El torrent de Can Costa té 0,5 quilòmetres. És un torrent molt curtet que neix on avui hi ha la fàbrica “Ceràmica Sugrañes” (o “Gres Catalán”), travessa per sota la carretera de Sant Cugat i davalla per la masia Costa, a llevant seu, abans de desguassar a la riera de Sant Cugat. He intentat identificar-lo sobre el terreny i no ho he aconseguit. Les naus de la ceràmica i les obres de la carretera m’han impedit la seva localització. Convindria recuperar i mantenir el nom de torrent de Can Costa, almenys al seu pas sota la carretera i les vies de vianants. El torrent del Castell El torrent del Castell té 1,2 quilòmetres. Neix molt a prop d’on neix el torrent del Bosc, a la serra de Puigdelmo, prop de l’hotel de l’autopista, on hi ha el punt més elevat (Puig Delmo, 158 m). Davalla vers la riera de Sant Cugat, passant a llevant del sincrotró Alba i adreçar-se directe a Puigfel. El torrent del Castell és esmentat en un document de Can Fatjó dels Xiprers de l’any 1664. El nom de torrent del Castell caldria recuperar-lo. Nom antic i simbòlic per la institució de la qual deriva. Caldria nomenar-lo així al seu pas sota la carretera de Sant Cugat. El torrent de Can Baiell El torrent de Can Baiell té 0,8 quilòmetres. Neix a mitja carena, entre el castell i el cementiri i davalla vers l’aiguabarreig amb la riera de Sant Cugat, passant a llevant de la masia Baiell. El nom més reculat que se li coneix és el de torrent de la casa Ferrer (1348), nom que es va perdre quan es va extingir aquest mas. A la cartografia apareix sense nom aquest torrent. Seria bo batejar-lo bé amb el nom antic de torrent de Can Ferrer o el més recent de torrent de Can Xercavins. El torrent dels Gorgs El torrent dels Gorgs té 2,5 quilòmetres. Abans es va dir torrent de Can Magrans, torrent de Carbó (1441-1669) i torrent de Vallmoranta. Rep les aigües d’un torrent tributari, el de Can Domènec que també s’havia dit torrent de les Moreres i torrent dels Àlbers del Domènec (1669). Inicialment, es va conèixer amb el nom de torrent de la Vallmoranta (1284-1338), riera de Vallmoranta (1310), torrent del mas Gilabert o de Carbó (1546), torrent d’en Carbó (1662), torrent del mas Planes (1669-1723) i torrent dels Gorgs, ja modernament recollit a la cartografia vigent. Convindria mantenir visible el nom de torrent dels Gorgs, abans que no es perdi. 3) L’orografia El paisatge orogràfic d’aquest territori està solcat per diverses serres, molt suaus, amb alçades inferiors als 150 m. Són la serra de Magarova (1145), serra d’en Güell o serra d’en Güell del Mas (1662), serra de Galliners (985), serra de Puigdelmo (1441-1723), serra de Sant Marçal (1145) i serra d’en Cabanyes (1546, 1669). Tots aquests noms s’han perdut de la memòria de la gent. Només ha quedat viu el nom de la serra de Galliners, mantingut a la serra i als noms de carrer de Cerdanyola (carrer de Serragalliners). Una proposta seria la de recuperar el nom de serra de Puigdelmo, la qual correspon a tota l’elevació que hi ha de ponent a llevant, a la dreta de l’autopista, entre la carretera de Bellaterra i el Castell. El lloc de màxima elevació correspon al Puig Delmo o turó Delmo (158 m), a tocar de l’hotel de l’Autopista. 4) Els llocs i les peces de terra Els llocs de Poals, Berters, Cassabons i Puigdelmo són noms històrics d’algunes parts d’aquest territori. El lloc de Poals es troba entre el torrent de Fatjó, la carretera de Sant Cugat, la de Bellaterra i el camí dels roures. El lloc de Berters es troba entre la carretera de Bellaterra, la de Sant Cugat, el torrent del Bosc i a mitja costa en direcció a l’autopista. El lloc de Cassabons es troba just al damunt de Berters. El de Puigdelmo és el lloc més elevat, prop de l’hotel de l’Autopista. La font de Berters és coneguda avui com font de Can Costa. Està a la dreta de la carretera de Sant Cugat, en direcció a Cerdanyola, davallant la Riba de Can Costa en direcció al riu. Convindria retolar-la i netejar l’accés. A la carretera de Sant Cugat hi ha quatre rotllanes per distribuir el trànsit rodat. Són les rotllanes de la carretera de Bellaterra, de la cruïlla del sincrotró, de la cruïlla del Castell i de la cruïlla del torrent de Xercavins. Convindria batejar-les amb un nom propi cadascuna d’elles. El nom de la Creueta o la Creueta de la Figuera, lloc on s’aplegaven els veïns de Cerdanyola, abans d’existir l’Ajuntament, s’estudia en un document apart. 5) Resum de la proposta • Retolar el torrent de Fatjó al seu pas per la carretera de Sant Cugat. Que sigui visible als passejants, esportistes i gent en general. • Fer visible sobre el terreny el torrent del Bosc, especialment al seu pas sota la carretera de Sant Cugat. • Recuperar i mantenir el nom de torrent de Can Costa, almenys al seu pas sota la carretera i les vies de vianants. • Recuperar el nom de torrent del Castell, al seu pas sota la carretera de Sant Cugat. • Recuperar el nom històric del torrent de Can Ferrer o el més recent de torrent de Can Xercavins. • Mantenir visible el nom de torrent dels Gorgs, abans que no es perdi. • Recuperar el nom de serra de Puigdelmo, la qual correspon a tota l’elevació que hi ha de ponent a llevant, a la dreta de l’autopista, entre la carretera de Bellaterra i el Castell. El lloc de màxima elevació correspon al Puig Delmo o turó Delmo (158 m), a tocar de l’hotel de l’Autopista. • Retolar i netejar l’accés de la font de Berters, coneguda avui com font de Can Costa. • Batejar amb un nom propi cadascuna de les quatre rotllanes de distribució del trànsit rodat que hi ha a la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat. Són les de la carretera de Bellaterra, de la cruïlla del sincrotró, de la cruïlla del Castell i de la cruïlla del torrent de Xercavins. Miquel Sánchez Cerdanyola, 12 de gener de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada