Necrològica
sentimental (9 març 2011)
Se’ns
mor un paisatge! Els joves no sabran de què parlo, però Cerdanyola és això. A
la pèrdua del paisatge de la infantesa que ens va tocar viure els anys setanta
i vuitanta, hem d’afegir ara la pèrdua del paisatge humà. Parlaré de cinc casos
recents, representatius de l’ampli ventall de cerdanyolencs de tota mena i
procedència.
Ens
han deixat, en els darrers mesos, entre d’altres, Ignacio Laguna, Jaume Mimó,
Antoni Morral, Domingo Fatjó i Josep M. Mora.
El
primer i el darrer han estat cerdanyolencs d’adopció. Ignacio Laguna (1924-10) procedia
de Granada i va ser un model ètic de resistència contra la dictadura i la
injustícia. Lluitador infatigable, compromès amb la comunitat. Treballador de
Renom, sindicalista i regidor (1979-82). Mn. Josep M. Mora Sala (1929-11)
procedia de Claravalls (l’Urgell) i va formar part de l’equip rectoral de
Cerdanyola (1970-72) presidit per mn. Josep Rosell, després va ser rector de
Ripollet (1972-05).
Els
altres cerdanyolencs destacats que ens han deixat han estat Jaume Mimó i Sarrablo
(1941-10), Antoni Morral i Masià (1930-11) i Domingo Fatjó i Sanmiquel
(1923-11). Mimó ha estat un gran activista cultural, impulsor de la recuperació
de la identitat local i compendi de la coneixença, a través seu i del pare, de
les arrels i l’ànima del poble. Morral procedia de Ripollet, forma part dels
Morral de l’Estrella, una de les botigues antigues del poble al barri de baix; mestre
d’obres, lligat al futbol local, va ser regidor (1979-83). Domingo Fatjó, cap
de Can Fatjó del Molí, casal que, des de segles, ha fet seva la idea de
Cerdanyola-poble, va ser regidor (1955-58), alcalde (1959-75) i diputat
provincial.
Se’ns mor el paisatge i,
darrere seu, se’ns moren les persones que vam conèixer i van conformar-lo.
Miquel
Sánchez
historiador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada